T’endinses en el bosc humit. La pluja ha parat. Tornarà. Capvespre. La llum s’esvaeix. El camí d’herba molla. L’aigua dels arbres. Et queda poc abans que fosquegi, abans que oblidis on anaves. El teu cau entre vegetació salvatge. El teu cos desencadenat. T’endinses en tu, entre les fulles i les branques molles. Pedres, fang, molsa i falguera. L’alè i el ritme del teu pols. Acceleracions.
Fosc, pluja. El llamp, el tro. La roba molla, el cos aigua. Fins retrobar el desig.
La pluja des de la finestra. T’esperen. De dins estan, et miren com t’alces i t’inclines i saltes sobre la teva presa. Fins saciar-te.
Que crema en els ulls de qui mort sota teu? El gest exacta i no buscat? El gest no gosat? Un tremolor de sentir el teu cos?
.
