El cel blau. Blau extens. El verd blavós d’algunes aigües. Masses de colors. Res més. I el cos, aire, núvol, vent, ocell, viu dins el color. Els cos és ulls. El cos des de dins els ulls, allà on el color tremola dins, dins nostre.
No escolta, sord. A les mans el tacte dels vermells i del grocs. I la música. Ell sap des de quins tons ressona. Dins. Fins tot.
.
