Que és cert? Entre les paraules, les frases, els textos: esculls i marques, en repeteixes. Avanço de nit, enlluernat de claror, entre carrers sense nom. Cap senyal clara o rotunda. Un tremolor. És veritat que sóc a prop, i que hi ha senyals que marquen rutes, que segueixo a estones.
La habitació i la llum encesa. Ella, ja sola, però amb llet als pits. Els gots d’aigua són un somriure en el record. Pinzellada, de color, en l’aire, en els corredors.
Que és essencial? Fins on puc escriure? Fins on és lícit? Que em crema per dins i em dol, o m’excita i m’explota. La teva olor, sense confusió. Enganyo qui em segueix amb canvis de rostres, amb lletres noves en les adreces, amb números impossibles.
M’aboco a pous desconegut, però perquè vosaltres em protegiu, des del vostre son de pors i monstres que jo puc esvair.
.
