.
Anotes en els planells signes estranys, petites marques quasi
invisibles. Doblegues el paper un i altre cop. El llences i el recuperes. El mulles, l'estripes. El reconstrueixes amb la paciència de qui ho ha perdut tot. I l'encens. En un foc de fum trist i desaparegut.
Cerimònies nervioses en el marge de rius. Infinits moviments que cap càmera grava. Del desencís a la seducció. La profunda soledat teva que em fa mal a mi. Dolor constant i amortit per els núvols i els teus llavis.
Hi ha una espai amb les portes i les finestres obertes. De bat a bat. El sol i el vent. Marxes d'allà però alguna cosa creix dins teu semblant a portals, corredors de llum i esperança. Vida.
Intentes recordar els indicis dels planells. El dibuix quadriculat i uniforme dels carrers i cases. El teu cos es una ombra entre les cruïlles i els números
No trobar el moviment exacte on la seducció es possible. Perquè no cremen les pells, cremen les parets, i al fons dels ulls hi ha una por soterrada a la pèrdua de l’autèntica mirada.
.
