El blau de les pàgines. La distància entre les lletres i les paraules, perquè arribis a llegir-les. La distància entre nosaltres, perquè pugui veure't, i reconèixer-te. El groc brut de les línees d'antigues rodes i la lluentor de metalls que perdura en la distància, i el temps. La fugacitat de l'aigua, la caducitat opaca del vent.
La metàfora de vida en parets sense colors. Llargs corredors dins el bosc. Invisibles. La llum hi passa. De nit, les parets son de troncs i fulles, i entre els brots tendres hi ha signes. En el somni, traductors automàtics pronuncies sons, declaracions intimes d’animals acorralats per el foc i l’obscuritat impenetrable. Contes infantils que algun dia llegiràs als teus fills.
Se que em crides, i entenc lo que em dius i desconec. Però en els miralls on ets, els teus llavis no es mouen. En un silenci molt a prop del bes. Blau.
.
