Música en el cotxe, entre els carrers que travesso. Miro la gent. Tu, vosaltres, hi sou. Jo hi sóc. Històries verídiques. Els portals equivocs en cases i pisos de misèria. Però també l’amor, el llarg curs del color fins el mar blanc. Fonts noves i recs que no tenen encara on arribar. Aigua que brolla, repetidament. T’espero. A les mans em queden gravades les paraules que t’acabo de llegir. Potser necessito un petó, i una abraçada, i un fins demà. Però no puc adormir-me fins que arribi a casa.
.
