Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interiors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interiors. Mostrar tots els missatges

1.12.09

febre persistent, foc amagat

.

Dècimes. Una lleu febre, persistent a traves de les setmanes. Queda un record, una memòria oculta, un foc amagat que va cremant els interiors de cossos closos, les arrels del teu somriure. Un desig cec que palpa entre parets d’ignorància.

Amb que lluitaràs? Amb paraules que se’t trenquen a les mans, abans de qualsevol gest? Amb imatges que devoren les fotografies que serien la raó de tu i del silenci? Lluitaràs amb res contra els exèrcits de la matinada i la d’una realitat despietada?

Hi ha respostes escrites. Codis il·legibles en els tiquets del supermercats. En els horaris canviants dels trens. En les formes de la lluna. Medicines en les que no confies.

.

3.10.09

dins

.

Dins el bosc

l’ombra absent dels arbres tallats

cercles perfectes de dies sense paraules.


Dins la terra

les arrels segueixen creixent.

Venes, i un desig de fang, ortigues, argelagues.


Com és certa l’hora que passa i morts en ella. El son profund

i la superfície quasi infinita del no-res.

En les esquerdes dels murs on ets captiu, fulles arriben

al verd de les mans teves.


Paul Celan era allà. En pel·lícules que no arribaria a veure.

.