On el vent gira i les veus es perden entre carrers sense final. Tornes de matinada. No t’aturis per a els que s’han quedat endarrere. No paris esment de murmuracions, ni enveges, ni odis banals. La sorra de l’aire s’acumula al terra del portal. I les nenes i els nens s’han anat corrents ja fa molta estona.
Viatgers de cerimònies oclusives. El lloc més allunyat és dins dels vostres ulls. I només pots veure’l en la mirada dels altres. Espai interior on comencem a parlar. El centre del plor, i de la joia. Balbuceges un desig sense paraules, el contacte d’una pell on menjar i viure.
Aïllat. Ona interminable i hermètica. Suspesa entre frases i orgasmes. Una i altre volta als cargols que descollen o fitxen no saps ben bé que o qui. Esperança.
.
