Quin valor té l’obsessiva repetició de paraules i significats entre les parets d’aquests dies? El valor és una coartada, per res. L’essencial està en un altre nivell, en el forma que fan els dibuixos dels textos, en la línea de les aproximacions i rebutjos. Ho saps, d’una manera fosca, i ho oblides, cada vegada.
Et preguntes coses. Des de la inquietud. Aquest moviment febrós i quasi salvatge. Les excuses canvien. El tren passa, puntual, per el pont sobre el llac, i una fotografia des de dins, és al meu ordinador.
Anotacions al marge, només. En algun moment potser és alguna cosa més. Anàlisis d’aigua. La transparència de les molècules i la fragmentació de substancies alienes. En el rostre de l’altre. En el gest captiu de les seves mans.
.
