Obscuritat absoluta. Hi ha miralls dins d’aquí. El seu contacte fred, vidriós, malsà en la mirada cega. El fregar dels dits resseguint les fissures de la paret trenquen el silenci. Tinc por, de després, de la llum i els arbres i els carrers. Quines corredors de núvols definiran lo real i lo imaginat?
El moviment es la tendresa. El gest es quasi un lament. Un udol de mans en una buidor de cossos i robes. Truquen a la porta habitants improbables. Els ulls enfonsats. La seva ment, absent.
Perquè t’he trobat. Espero fins que ja no queden barques a la platja. El capvespre acaba. Obscuritat dissimulada entre escrits. I la mà i la voluntat no s’atura. Si només una frase t’agrada. Si tan sols un text et commou. A mi ja em serveix escriure i el rastre sec d’animals.
.
