El pes dels murs enfonsant-se en el fals terra. Pols i mentida i el terror dels ulls buits. Una acumulació de pedres i el silenci de la derrota abans de l’alba. Profetes d’un passat de vertigen s’alcen entre la gent i proclamen jaculatòries.
Només la inquietud de la tarda que s’acaba i les finestres que s’obren per l’aire fresc i nou del capvespre. La lassitud del cossos després de les migdiades sota la calor fosca i el baixar fins la platja, i el bany i el riure.
Entre retalls, entre les figures d’ombres i llum a les parets de l’habitació. Esborrar amb el gest perills irreals i una intranquil·litat de descans i hores lliures. Saliva, aigua, la línia de l’horitzó i els teus peus en la sorra. Ocells. El cel blau.
.
