Sento la teva veu entre el vent trencat. Els carrers en una nit sense llum. En el vidres de les finestres, el reflexa de senyals de vaixells en alta mar. Hi ha un tremolor de passos i un frec de cossos. Després de la tempesta, l’estranyesa.
Tan a prop del vertigen. El silenci, l’amor. L’abisme entre el meus braços. M’acosto. Envio petits trossos del meu cos fins a tu i el cor em colpeja amb violència. Hi han baranes. Semàfors. Icones de perill en pantalles blaves d’ordinadors.
Per què obrir el dolor? Miro els teus ulls. Dins els teus ulls. No se el rostre de la meva mirada. Però veig platges i naufragis i dolor, un mar en retrocés.
.
