Cossos nusos. El sexe velat en una fissura de llum. Exploten dins teu esferes obscures. La superfície de la teva adolescència davant dels teus ulls. El tacte més pur, tan a prop de la teva pell. Crema, torna a cremar, mai ha deixat de cremar, endins. Un foc de llàgrimes, de l’immensa desolació d’una habitació sola, d’un cos sol.
Cendres de capvespres no viscuts. Amagatalls de parcs. Cremen des de lluny, i el foc s’acosta.
.
