Em queda de tu. Un incendi en el cos que perdo ja. Una mirada entre la soledat i el desig que mor. Ningú sap els noms que la nit transforma en súcubes. El seu gest en el somni.
Empresonat en corredors, en veus que sents i et parlen des de dins del teu aire, en estranyes imatges de moviments en la paràlisis del color. Tot es només saliva, tos, la pell que et cau, els intents perduts del crit. El silenci de la teva sang molt a prop de l’orgasme.
Que fan les teves mans ara? On sóc jo entre aquests marges?
Baixo a estacions on només hi ha l’atmosfera de desconeguts i coses allunyades de tu. Els trens passen. En les seves finestres, reflexes del capvespre, de les habitacions on t’has despullat. Vies. Desviacions.
Falta una frase. Un dibuix. La música. Tu.
