1
Ansietat d’estar sol en carreteres on tu ets també. Les paraules trencades. A les butxaques aigua, regalimant mes endins de l’anima. El cos ferit. Un dolor que no recordava en les hores i en la nit. Una ànsia sense fi, mes enllà de l’abisme.
No hi cap sortida, cap ruta que em porti a camins de terra. Passions. Capvespres inesperats. Moviment imperceptibles dins fotografies.
Les fonts del desig. Pedra a pedra. Murs. Construccions al·lucinades. Una separació que t’acosta al crit, fins esquinçar-te de tu mateix. Trucades a números inexistents ja, perduts en l’oblit.
La lucidesa de la desesperança et salva. I la duresa dels esglaons absents. El teu cos crema en les habitacions de dalt. El sento ressonar dins meu, el foc embogit del teu cos, del cos d’ell.
.
