Sabies els noms del desig. I el gest perfecta de cada moviment de seducció. Sabies el moment exacta on entra la tendresa. El moment embogit de la violència i la muntanya. De les esquenes on l’orgasme tremola. La claror de la lluna en els pits nusos. Tot era senzill i fàcil i un somriure. Era caminar en els terres d’argila, en un prat, en l’arena. I veure’t.
Cauen parets, i els corredors s’enfonsen i són túnels. Hi ha distancia, un allunyament de paraules. De gestos que ja no entens. Estranyes trucades nocturnes i un plor que no ubiques. En el somnis segueixes en mi, a dies. Altres nits, es la soledat, una lenta excitació del cos fins arribar a la set del teu cos.
.
