2
No et pots enfrontar a la llum. De la mateixa manera que passes dies amb trossos de paraules i una angoixa de rutes. De la mateixa manera que confons i t’allunyes de qui et segueix amb un canvi sense lògica del tu i del jo. De la mateixa manera que només escrius dels teus túnels, dels teus reductes que tu mateix desconeixes. Mai de les claredats on ets feliç.
No em puc enfrontar a la llum. I tu ho saps. Tu saps del pous on sóc a estones. Dels signes indesxifrables que penso llegir i em fereixen. Tu saps d’aquests camps on no vens, i que són llaurats per al teu cos.
La llum no sols em cega. Em paralitza més enllà de tot pensament. I em crema. Sento incendis dins el meu cos. Una forma de vida en l’arravatament.
.
