Amics desconeguts, lectors àvids de les pàgines de sal i de les espurnes del foc que crema al capvespre. Segueixo un moment el seu rastre fins perdre’l entre el silenci i els carrers virtuals. M’agradaria arribar amb el dits fins els llavis ressecs i resseguir-los amb aquesta aigua que no tinc per a mi. La frescor de l’ombra al migdia ja quasi d’estiu.
.
