Les marques equívoques al teu braç. Signes antics. Un dolor oblidat, darrera anys que són portes. El vol d'ocells en el cel gris. Una tristesa de carrers sols i llums esgrogueïdes. I els teus ulls.
Em sap greu la teva tristesa. De la mateixa manera que em sap greu la tristesa dels que estimo. I si dic t'estimo sento la fragilitat de les columnes d’aire. Construccions de paper en el foc, el caliu del teu alè dins del mar gelat, gotes d'aigua en les pedres crues del desert. Fragilitat. Si dic t'estimo, un dolor, una tempesta, un vendaval. Un petit tremolor que em derrota i on em perdo.
Andanes. Gent esperant. Moviment cilíndric dels vagons. Temps compartit amb desconeguts.
Esperar. Temps que vivim junts. Compartir el temps. La brevetat enganyosa. Els anys s’acumulen en torres on els ponts són l’abisme.
No obris les portes. Ensenyem el dibuix del teu cos. La línea perfecta del teu pubis.
Fragilitat del camí on passo, del itinerari on les senyals són errònies.
Qui ets tu realment? Cremo en tu. Focs no consumats. La pell al viu.
.
