El rastre que queda a les teves mans. Crema dins la teva mirada, encara.
Si t’abraces, moriria en un incendi de capvespres d’aigua i de musica en l'obscuritat d’antigues esglésies.
En tinc prou si et dic: els trens que no sortiran avui. On són els viatgers que aquesta nit no arribaran a tu, ni et desitjaran com jo et desitjo? Llocs en moviment, planetes en translació.
Sortiré a camp obert i cridaré el teu nom. I repetiré el crit fins sentir-me rodolar, fins que et torni a veure on d’amagat et mirava.
Potser t’has cansat i ja no ets aquí. I dins la teva mirada es preparen focs nous. I les estacions cremen en l'horitzó.
En els marges dels rius on ens havíem banyat, amb una guitarra i cançons oblidades.
(traducció lliure de “like a rolling love road”)
.
