Tornes a casa, desprès del treball. Els carrers de nit i sols. I en la llum groguenca, ets tu, en ell. Tornes a aquella casa. Empenys la porta. Obres substàncies vives, cossos del pou de l’oblit, l’ alè de l’esperança, el desig de tendresa. El record crema en tu i reconstrueix les parets que van existir. Objecte darrera objecte, l’escenari torna. Els esglaons de l’escala ja no són absents.
T’espero a aqui. Tinc tot l’amor del que soc capaç a les mans.
.
