.
Paraules. El ressò de les paraules en les darreres files. Teatres obscurs. Hi ets sol, potser. Una angunia fins la por de la última escena i descobrir que ningú aplaudeix, perquè no hi ha ningú. Un teló vermellós, un escenari blau marí. Actors virtuals. Textos falsos que magnetòfons antics reprodueixen incansable, monòtonament.
Insercions desactivades per sol·licitud. Frases fetes. Lleis naturals. Drets de pas. I deures. Lleis. Obligacions. Reglaments. No et serveixen. La ratlla d’allò prohibit. Et colpegen. Com un ritme intern que no domines ni controles.
Demanes temps, una finestra, descansar després d’un passeig. Una taula, un lloc per estirar-te. I una habitació pintada de blau. Fosc. Fosca.
.
