El futur és en la llum, dins el raig de sol, dins els teus ulls. En els meus, darrera de murs, de parets, d’un passat de sacs buits i estómacs en un dolor sord. Pa sec acumulant-se en habitacions de roba. La música, sempre: aquest silenci que es recargola per escales en angles de noranta graus i febres nocturnes. Hi han els colors quasi morts per la nit. I el vòmit, el primer i repetit vòmit. Es creuen els dits de les mans fins nusos. I el crit, que creix des de dins de la llum fins trobar-te, fins torbar els teus carrers del somni. Foscor. Gust de sang a la boca. Aquesta numeració esta duplicada.
.
