.
Estacions d’enllaç. No hi ha ningú a les andanes. Dins els armaris, monstres que et desvetllaran les ombres. En els trens en circulació, una por a accidents anònims.
Una revolta de gelosia dins el teu cos. Abans de l’amor, abans de cada matí. Paraigües trencats, i la pluja directa al talem.
Només tu. Cansat fins parets més altes que la voluntat. El vent em guanya.
.
