Enfonses les mans en l’aigua fosca de la nit. Traspasses parets i soledats, i dins deixes el cansament, la cara visible de la vida i les hores. El teu cos desperta. Un cavall salvatge entre les habitacions. I en les estances closes del somni, s’obren els balcons per poder arribar a tu.
Permutacions de poques paraules en frases inacabables. Respirar. En els prestatges, en un ordre exacte, ampolles d’aire. Bengales explotant entre núvols com masses d’aigua oceànica.
Enfonso les mans en tu i em retornes des de dins de mi, d’estius passats. Et beso per oblidar, però m’apartes i em dius llistats sencers dels noms antics de les paraules. I et reconeix-ho en elles. Amor.
.
