.
Extingits. Focs. Boscos que reneixen des de la pluja i el verd. Fosc el color. La mà tremola en el record de la cremada. El fòsfor enganxós i ardent. La teva pell es contrau i transpira la por. Embogit, incendiari d’altres murs, cec a lo que m’aparta de tu, jo també cremo. En les nits de ja fa anys. Obscures. Vaixells il·luminen les platges solitaris amb la seva destrucció. Les ones arriben fins aqui, fins ara, espuma de cendres en els llençols.
.
