5.3.09

darrera els vidres de la finestra, plou

.
Darrera els vidres de la finestra. Plou sobre el teu cos nu. La fredor
d'aquesta aigua de rebuig. Hores de treball. Entreactes d’agressivitats inútils.
Emmalaltiries si fossis fora. En tu, un caliu indefinits, la veu dels teus. De cos, de front, de frase, d’esperança.
Altres, et persegueixen pel carrer amb navalles de plata. Et neguen el teu nom, la mesura dels actes. Els talls de les llambordes. L'herba en les façanes. Oblida la provocació del gel, de la pedra. Oblida les demostracions fàtues.
Focs d'artifici sota aquesta humitat llefiscosa de canonada trencades. 

.