.
L’ira acaba en els marges suaus dels camps de la tristesa. Pous horitzontals. Passatges del plor, i de l’esperança. Ser en els carrers antics de la teva soledat, arran de mar, de nit. Escenaris. El vent travessa els camps fins a tu. I et travessa a tu fins els carrers. Allà, gira i s’atura, en un passat que es crema en l’oblit. Una forma més de mort.
Si tu no hi ets.
.
