T’adorms abans d’acabar d’escriure. Els processadors de textos et guarden copies de seguretat. Clons sense vida. Laboratoris de les hores del desfici.
Qui ve ja tard i amb papers a la mà? Qui crida de manera embogida i reclama drets absurds dins les herbes recremades? No contestis als paranys i als sorolls. No entris ara en la estupidesa. Potser covard en soterranis ofegats, però valent en el capvespre, en aquest sol que entra per la finestra. Lluita. Essencial. Fugacitat del vol de les fulles en l’aire. Oblida el gest de les banalitats.
En el corredor s’obren noves portes. Imatges que comencen a cremar i t’esperen. Entra. Sóc a dins i et necessito.
.
