habitacions de cures pal·liatives

.

Habitacions de cures pal·liatives. L’espuma del dolor vessa pel terra d’andanes closes. I als peus del llit, sabates amb les soles trencades. T’apartes de mi. Un trànsit ocult de trens que no podràs agafar.

Despertes de migdiades amb la desorientació de vehicles perduts.

No escriure la paraula marcada. Xifres maleïdes i naufragis. Mort a les carreteres.

Reunions fosques. Les espelmes que portes a la mà tenen una flama d’angúnia. De colors dins espectres del vertigen. Una barreja de por, necessitat, sobreviure, obligació. I entremig, mirades nues.

Qui et certifica el tant per cent en que es quantifica la teva malaltia? Quines són les probabilitats de morir en el desfici de les hores? Que et creix per dins, d’una manera embogida?

Un jeroglífics de formes sense significats  a la taula. I a la pantalla de l’ordinador, frases.

En l’aire que no has travessat. En el vent que girà en l’horitzó. En el missatge que t’envio de cita impossible. Salvació.

 

Un. Dos. Tres. Salvada. Tu t’has salvat. Però el joc segueix sense tu.

.