Variacions de la intensitat lumínica. Inesperats tons esgrogueïts. Només un núvol. Mes enllà d’aquesta petita habitació, de la finestra, del carrer, d’aquesta ciutat on vivim.
Et guien. De la mà. Per túnels i connexions. Et fan penetrar en estances encara no construïdes. T’embolcallen d’enganys i paraules i cosmètics. Fins fer inútil l’abraçada. Impossible.
Saps perfectament la ruta dels autobusos nocturns. Les seves parades de sers solitaris i una mica de por. Les seves llums a les habitacions. Que cremen dins teu. Potser només tubs d’escapament.
.
