El lent edifici on el dolor és. Simulacre, representació, sermons en espiral fins embogir el consol, la pena. L’absurd s’arrossega per les rajoles rugoses del terra, en l’aire humiliat. En les columnes que no poden suportar el pes de l’angoixa, foscor.
La nuesa dels teus ulls. Clars, parlant dels darrers dies. No la mort dels boscos, ni la de les ones, ni tan sols del bes i el cossos i el desig. La mort de tanatoris i cementiris. De cerimònies exactes i reals, de calendaris on la data és un inventari i un tremolor d’ocells. Vida.
.
