Les arrels de l’herba i el meu cos. La pell dins la terra. El rostre a la llum i a les flors, closes. El bosc, la nit, la lluna plena. La remor del mar, a prop. Carena.
Cerimònies del solstici de l’amor. I el desig en seients tous de fulles i molsa. Plenitud o oblit.
El tremolar de les llàgrimes abans de caure. Els ulls submergits en líquid. Navalles rovellades. L’arc tibant de l’orgasme imminent.
Esperes que baixi la febre. A la matinada, coordenades polars. Ima de mesquites, en el seu lament molt més enllà del poble ja derruït i només pols de temps passat. Els habitants només ombres.
Ima, que ja no sap que diu, ni perquè ho diu. Ni el que voldria dir. Només el llarg lament. Entre branques de pins i les alzines. Blanquinosa, la llum en el reflexa.
.
