Centelleig. Frases aïllades. Papers en vol. El fred del carrer obert.
Descompon els nombres en factors elementals: la por, el desig, l’ombra i el vent. Els altres i els límits on la idea embogeix.
T’endinses en paraules trencades.
Et corprèn la imatge, el desamor, el lent fluir del líquid que et provocarà un dia la mort. El crit arriba als àtics, però en els forats dels ascensors es perd en elucubracions impossibles, i no torna.
No podràs continuar lo que un cop vas deixar. Somnis recurrents on un i un altre cop torno a deixar lo que no vaig acabar. Però hi han petites fissures en l’estructura: personatge que prenen papers inesperats, interpretacions crucials, posicions estranyes, mirades i gestos que són passatges.
.
