En els carrers. Nua, dreta, un llibre obert a les mans. En els carrers. Processons que segueixen itineraris des de portes en flames. La llum es la clau. Els tons estranys. Els rostres que veuràs en altres llocs. En l’enlluernament real d’aquelles pàgines que ningú llegeix però són un dolor terrós, un fang espès entre les hores i la cendra.
Entre fotografies recupero el llibre, i a tu. Ara el puc veure. És en la mirada tèrbola on perds les sentencies de restriccions absurdes. La clau que no puc llegir, el meu cos traspassa el teu. Només la fredor de les parets. La lenta humitat, una pols antiga més enllà de la pintura morta.
.
