En l’altre cara del mirall. Entre la pols i les teranyines. Clos, en el temps mort. Cases que ja no existeixen. Em traspasses el dolor d’una absència, de columnes perdudes i la mirada altiva de les escales sense ultima planta.
L’herba fresca. Els brins i el teu alè. El dolç moviment del que no parlo perquè és aquí i és meu. Tanco portes entre les frases i els corredors als que baixo cada cop. Es transformen en pous les rajoles horitzontals. On encara ja aigua, on un dia baixaré, fins arribar a les arrels d’aquells arbres, blanques i nues. Petits membres d’un cos que no ha sortit al sol. Soterranis de sorra i quaderns esborrant-se.
Al costat del petit mur fas forats en busca de cucs de terra. Fins que els dies allisin el pati i torni la pluja i els bassals. A la mitja lluna de les teves ungles un mon terrós i microscopi viu. Sense engany ni finestres.
.
