Somnis de tu i petits pobles. Carrers d’estiu, de pedra i blanc, i el mar quan acaben. I persianes verdes, i l’aire i el cantó del sol i el de l’ombra i el vent. Les flors a testos i llaunes. I ella t’acompanya, i en el seu cos s’ajunten l’amor i el desig. En alguna cosa semblant a l’aigua, i la felicitat i plenitud de la llum. Però també a l’angunia de la foscor i la ceguesa i perdre’t.
Tot és clar com paquets que acabem d’embolicar en papers de diaris. I que desarem als armaris d’antics tallers. Els anys seran pols antiga i minúsculs insectes desfan els papers. La memòria no recordarà els llocs, ni els continguts. Només formes líquides, que cremen dins nostra des de fa ja anys.
Tesis i síntesis. Antítesis on el dolor són caixes buides d’aspirines. I en el llarg mur vas seguint la línia del sol.
.
