Escric lo mateix una i una altra vegada. I una altra després del silenci i de la nit. Però quan ho llegeixo, en els corredors hi ha noves portes. El record és espuma i els teus braços es mouen tal com ondula un vent que no sento.
El noms del vent. I el d’aquest aire on tu has estat i t’oblida. Sóc contra les pedres i el mar. Entre les hores on la llum i la felicitat quasi m’ofeguen i on els rostres estimats cremen en mesures de temps que són final i angoixa. Gregal.
Caminant solitari dels murs de fora ciutat. Guia improbable d’expedicions al país del gel i a les aurores boreals sobre oceans àrtics. No sóc sinó espectadors de pel·lícules per internet de por dubtosa i de troballes inesperades. Noves portes a nous corredors on em persegueixo i no em trobo. Laberints on penetro. Parets amables que m’acullen i d’on surto amb ulls clars. Per vosaltres i per mi.
.
