Travesses els dies. En els ulls, llàgrimes de somnis. Els llargs viatges que emprens cada nit, cada matí. Dins les maletes, els riures i les angoixes de andanes llunyanes.
La distància. La cruel distància fins els arbres. I els rellotges que se’n van abans que tu arribis. I en els calendaris, trossos de miralls de lo que has sigut. I pols. La pols dels gestos. Perquè en el capvespre, dels arbres plovien partícules contra la llum ponent. I a les vies hi havia cavalls i bassals d’aigua.
.
