8.11.09

naus de pedra, sostres derruïts

.

Naus de pedra. Sostres derruïts. T’has deixat l’amor dins cinemes ja tancats. En les butaques que la pluja crema en tardes de diumenge. Sessions ja oblidades.

No eren estius. Però a les butxaques segueix tenint retalls de noms i senyals que et porten a aquelles mateixes portes. I parles des de paraules que no són teves, però que és teu en el silenci fosc dels cossos que comencen a morir? Et queden fotogrames, i les mirades que alguna vegada van ser reals entre tu i qui estimaves.

El passat és una línia de platja enfonsant-se en el mar, sense tempesta, quasi sense ones. Sorra. Les pedres també acabaran en la pols de la sorra més fina. Un gest separa la soledat i el desig. Entre runes. El teu cos dansa les hores, obert al vent. Roba estripada queda enrere, en els corredors que acabaven en cortines

.