Memoràndum de greuges. Lletanies començades abans de qualsevol data real. Llargues ferides d’irrealitat.
Lucidesa d’abandonar els carrers superficials. De l’odi i la rancúnia.
Dins els túnels, flors d’aigua. Ceguesa de parets amb els noms d’assassins gravats amb dits de sang. I de portes clavades a la pedra. Els vidres de les finestres són punyals. No hi ha mirades en la foscor absoluta. Un únic i desesperat moviment dels ulls. Res. L’aire traslladat s’enfonsa amb un nou aire ja corrupta.
Dies difícils. La lucidesa suficient per no enderrocar les teves pròpies escales.
.
