Has arribat. No hi ha paraules, no hi han frases, ni idees, inesperades o màgiques. Lloc inhòspit, desarrelat de la teva vida. Mirades creuant l’enlluernament de la ceguesa. Entres a la casa, però en surts i ja mai tornaràs, no podràs tornar. Que tens a les mans? Pols, la cendra de dolors extingits i un foc lleu, blau, on ningú crema ja, només el buit.
En els miralls, no hi ha el teu reflexa. I dins, la teva vida no et segueix. Rebel. On són ara el rellotge i les claus? El mòbil segueix reben trucades, i algú contesta, que ja quasi no ets tu.
El final del camí de terra és l’asfalt i el silenci de la música pressa. Flors també i plantes de fulles rares, com rars insectes i temps presents captius.
.
