Espero entre els dies que desapareixen. I on la meva resta ha començat. Les fulles omplint els carrers. No hi ha portes en la teva cel·la. No hi ha parets. No hi ha cel·la. Un dubta fins el vertigen. L’aire es qualla en una substancia porosa i translúcida. Ets lliure en la llibertat on la mirada s’enfonsa endins, on els dits creixent i s’estiren fins arribar a la carícia i al crim.
T’espero a tu en els trens. La línia de les vies en el horitzó. Una musica mínima. La tendresa de les paraules que floten en l’aigua dels rierals. I en el cel, l’arc elèctric. Estructures que et parlen de la vida dels altres i de tu.
.
