23.11.09

formes estranyes en la roba humida

.
Formes estranyes cosides a la teva roba. Unes mans pacients teixint un present que s’aboca a l’aniquilació. Pensa en els antics camins, esborrats sota el pes de carrers nous. El somriure que t’esperava darrera la porta de vidres és ara una incomprensió i el cos es perd entre el temps. Naufragis. No tothom baixa dels trens en estacions equivocades, aturat en les andanes inhòspites per un enlluernament de raons desventrades. Qui travessa guerres irreals i torna a construir, pedra a pedra, la seva casa, encallat a un dolor, a un cor que emmalalteix. En els portals tancats de l’esperança, qui dorm la pobresa i mort en la derrota. L’aire que es mou, i no és el teu aire. Un ofec que creix fins l’angoixa i l’oxidació del moviment i les hores que falten fins el capvespre. I després la foscor, la nit líquida. Nu en el dolor i la roba humida i estranya.
.