10.11.09

et quedarà un buit, desprès

.

Et quedarà un buit. No ara, desprès. Un lent espai on la música no arriba, on les flors son corones sota l’aigua dels mesos, on el lament és dolor impenetrable, sòlid. On la gent no entra i tu estàs sol.

Oratoris de fràgil fusta, la fredor del metall i el desembre sota il·luminacions foses. Colors dominants en blanc i negre. Hi ha cadires solitàries. Mobles estructurats a l’entorn de l’absència d’ algú. I una llum que no s’apaga, ni de nit, i que et desperta a una realitat que es certa i que et parla descarnadament.

(08-11-2009)

.