Dins l’habitació, l’aire detingut entre el teu gest i el cos que cau fins l’abisme. La rapidesa del gir de les hores que els braços no aturen. El vertigen al·lucinatori de paral·leles divergents i en fugida. Els moviments hipnòtics de la soledat, miralls envellint-se junts. I en els rostres, l’oblit . Llums i distancies, mesures. El lleu tremolor. Trucades des de números ocults. Les portes són obertes, i el vent emmalalteix entre la teva veu i la desesperança de les fulles caigudes entre la nit i el gel.
En el escenari hi ha un teatre de personatges indeterminats. De teologies i l’origen dubtós de l’ombra. En les parets, l’ idil·li entre els núvols desfets i musiques que son aigua, riu, un fosc mar i una rebel·lia fonda. Foc elemental. Combinacions que et travessen i delimiten i fragmenten. Perquè l’espai infinit i l’univers?
.
