Menjadors oberts al vent. I damunt les taules, carn sense coure d’animals massa morts. Has perdut fins quedar buit i desventrat. No és un deliri, ni una al·lucinació abjecta. Els corredors estrets entre els carrers i la nit. Pluja en els plats i en els gots, els coberts es rovellen.
Sense pausa, files interminables de gent que s’asseu i s’aixeca. Gent que et mira, o no et veu, i passa i oblida i no torna a aparèixer. Sovint diries alguna cosa, oferiries aigua o un somriure, donaries la mà. Són boira, cartells que es desfan en les parets. Cadires trencades en els menjadors. I en les estovalles molles, una trista acumulació de dinars i pobresa.
.
