No sents veus, però algú escriu per tu i mou el cursor i anota al marge sons, frases, la línia d’ombra que va del corredor fins les habitacions tancades. I darrera la porta, dins, una conversa, silencis, els gemecs d’una penetració.
Viatge al·lucinatori. Les parets s’obren: túnels: soterranis: aigua negra i una foscor de llums mortes. Hi ha gent, vivint en el passat. Hi ha ombres de la gent d’ara. Tu mateix no hi ets.
Buidatge de naus en la nit. Murmuris entre les fulles podrint-se.
.
