Dates els fulls i l’odi rebenta per l’aire de l’habitació. No pots respirar. Una angoixa que s’arrela en els pulmons. Un vòmit de mort que no t’arriba a la boca i et crema el coll.
Segueixes marcant cada paper amb signes que estranyes i desconeixes. Un tremolor de por. No t’arriben sons ni paraules. Un brunzit d’insectes que moren en una agonia interminables d’ales trencades i sucs sortint de cossos esclafats.
Sobre la taula, en un ordre perfecta, un catàleg de les teva escriptura en fulls il·legibles. La llum crema els teus ulls, i no tens recer ni forma d’aturament.
Res queda en tu. Buidatge del que no sortiràs. Tancs d’aigua al hivern. Qui neda abans que el gel els trenqui?
.
