De la veritat. Frases que són veritat i em són quasi estranyes. Amagant-se entre textos i fotografies que no existeixen.
D’una manera compulsiva. El desig. Túnels enfonsant-se en un descens més profund. Els vagons de metro atrapats en una corrent sorda, i la gent a dins no crida. Obres finestres i entra terra i una pluja negra i bruta, fosca. Fins el llavis i el gust de la sang en el bes.
Un matí d’hivern, clar i assolellat. Que lluny d’ara. Qui truca els timbres i parla amb una veu embolicada i folla. En les escales puja i baixa gent real, amb la seva veritat escrita en un gest proper a l’horror.
M’acosto al teus ulls, i miro en ells. Sí.
.
